skip to Main Content

En record de Ruth Cantero


Mirava de prop, directament i des de molt a dins. Era una mirada sincera, profunda, pura, insondable, que sortia per aquells ulls grans, oberts, atents, expressius. Uns ulls per on també brollava una energia que venia de l’ànima i que t’embolcallava. Aquella vitalitat sorprenia; aquella mirada captivava. 

Amb aquest esperit vital, la Ruth va pintar les parets del pati. Era un dissabte i va baixar del cotxe: portava un parell de corrons, llençols, cinta de pintor i uns quants pots de pintura. De tant en tant mirava, des de l’altra punta del pati, i des de molt endins alhora. L’endemà, diumenge, nens i nenes, pares i mares, van dibuixar les siluetes de Keith Haring a sobre d’aquelles dues capes de pintura que la Ruth i unes altres companyes havien donat amb el seu corró. El Projecte pati s’havia fet realitat, com tants altres en què ella havia participat. El xat de la d’escola inclusiva bullia amb les seves idees i propostes. “Va ser l’ànima de la comissió”, expliquen les seves companyes d’escola inclusiva. També va ser una de les grans ànimes de l’AFA.

Amb aquest esperit vital, la Ruth proposava. No hi havia assemblea en què no aportés idees ni deixés la seva petjada: seva va ser la proposta de baixar puntualment la quota anual de l’AFA a 5 € després de la pandèmia. “Hi ha gent que ho està passant malament perquè s’ha quedat sense feina”, va dir. I ho pensava perquè la Ruth també era solidària. I ho va expressar d’una manera precisa i ben raonada, perquè també parlava directament. Directament i amb decisió: així va explicar i defensar la iniciativa dels tendals, la idea d’instal·lar diverses veles per crear zones d’ombra al pati de la nostra escola i que va resultar guanyadora del Projecte 10.000 amb un 83,30% dels vots.

A la Ruth la vam veure a les rues de Carnestoltes, de voluntària a les festes de Halloween, a parades de Sant Jordi, recollint material per als afectats per la guerra d’Ucraïna, organitzant xerrades juntament amb les companyes de la seva comissió, com els dos tallers sobre el bullying o les xerrades Open Arms… O preparant la jornada Un viatge per Les Acàcies: Totes som migrants, una festa per conèixer les diferents cultures que són presents a la nostra escola i que el confinament va aparcar.
Es fa difícil no sentir-la a la sortida de l’escola; en veritat, molts encara la sentim. Quan deia “George!” per dir Georgina -sí, també tenia sentit de l’humor-, quan et renyava amablement per haver deixat el xat d’escola inclusiva, quan et passava un braç per sobre del muscle, quan et donava l’opinió sobre el web de l’AFA… Es fa difícil no veure aquells ulls ni la seva mirada. El que no es fa gens difícil és recordar-la. Això ens ho vas posar molt fàcil a tots els que vam tenir el plaer i el privilegi de conèixer-te. T’estimem, Ruth. Sempre t’estimarem.

La Ruth ens va deixar el passat 11 de maig després d’una llarga lluita contra el càncer. Uns mesos abans va gravar uns vídeos animant els pares i mares a fer-se voluntaris de l’AFA.
Back To Top

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca